Arrègulas èticas

Còdixi èticu de Casteddu Citadi Capitali.

Su còdixi èticu de Casteddu Citadi Capitali arregollit pràticas e atzionis cuncretas chi chini tenit incàrrigus eletoralis e de inditaduras lìberas depit cumpriri, po sa tenta de assigurai una gestioni polìtica ghiada in s’interessu de sa comunidadi e umperada in bixinàntzia strinta a is citadinus.

Casteddu Citadi Capitali est ghiada cun mecanismus de trasparèntzia in su finantziamentu e in su càlculu, democràticus e popularis, e cun tretus berus de participatzioni e decididura de sa citadinàntzia.

Tocat a afiantzai chi totus potzant dedicai su tempus chi nci bolit po sa gestioni pùblica e a is funtzionis pùblicas e, in su matessi tempus, a ndi bogai is privilègius de is chi po meda tempus si-ndi funt aprofetaus de s’atividadi polìtica.

Casteddu Citadi Capitali movit de sa cunfiantza e de s’impìnniu chi is mandadoris ant a mantenni cun is personis chi ant a pigai incàrrigus de arresponsabilidadi pùblica, e in prus espressat un’aina de agiudu, averiguamentu e controllu de s’atividadi sua.

Is personis chi ant a pigai incàrrigus pùblicus apitzu de mandau assinniau, umperendi custu còdixi de ètica polìtica, s’impìnniant a imperai is ainas e is mecanismus legalis chi serbint po chi custus princìpius èticus lompant a essi una norma precisa po totu is aministradoris.

Custu còdixi èticu bolit essi dinàmicu e curtzu.

Is princìpius boddius in custu còdixi èticu impìnniant is personis inditadas chi ant a ocupai incàrrigus eletivus, puru cussus de assinniamentu lìberu, e chi ant a essi arrenomenaus in is àteras istitutzionis anca sa municipalidadi tenit participatzioni finantziària e in is tretus de avotu.

Su candidau s’impìnniat:

1.1. A arrespetai su chi est stabilèssiu in su programa polìticu de is mandadoris e a movi comenti a rapresentanti insoru, arrespetendi is decididuras pigadas in is mecanismus democràticus de s’Acorrada e chi ant prodùsiu s’imbistidura, promovendi sa corresponsabilidadi polìtica de totus.

1.2. A torrai pùblicas is agendas polìticas, po donai visibilidadi cun chini s’atobiat e is chistionis chi argumentat. S’ant a torrai pùblicus puru is àutus de is acorrus.

1.3 A fai is contus de is intradas, is siendas e is arrendas patrimonialis, aicetotu is datus chi serbint po stabilessi abètius de interessu possìbilis e faimentus de atòbius (audit) cun is citadinus. Custu impìnniu s’at a alladiai po is 3 annus afatantis su disamparu de sa funtzioni pùblica.

1.4. A torrai pùblicus is fundòrius de cuntratatzioni de is incàrrigus de inditadura lìbera.

1.5. A fai su contu de su traballu suu a sa citadinàntzia, in s’àula e po mesu de ainas virtualis, de acorru, democràticus e abertus a totu is chi ndi faint parti.

1.6. A arriciri sa censura (e s’annuddamentu, a s’acasu) de cunsillera/i de s’incàrrigu de inditadura lìbera, po gestioni mala o po acumprimentu faddiu de su programa, craru e chena sena giustificatzioni. Po chi custu siat possìbili, s’ant a stabilessi mecanismus de afiantza e apretziadura de su traballu de is inditaus a pigai incàrrigus pùblicus, e sa citadinàntzia at a tenni su deretu e su doveri de pigai parti de manera ativa in s’averiguamentu e in sa verìfica de su traballu de is incarrigaus pùblicus po assigurai un’imperu currègiu e onestu de custu princìpiu.

1.7. A aguantai un’arrelatu fitianu cun is colletivus, assòcius, organizatzionis chi funt in situatzioni de fertura, assigurai su tretu chi serbit in is agendas insoru po ddus arriciri e torrai sceda a is propònnidas insoru

1.8. A afiantzai sa participatzioni de sa citadinàntzia in is avotus de importu e in su positzionamentu polìticu asuba de argumentus sestaus e progetus de impèllida sociali, ambientali o urbanìstica in su logu, ponendi a menti a is princìpius de agiudu e solidariedadi

Totu is personis chi ocupint incàrrigus eletivus e de inditadura s’impìnniant a arrespetai su chi est stabilèssiu de sa cunventzioni de Aarhus.

Su candidau pigat s’impìnniu a:

2.1. A essi trasparenti in su traballu suu, imprentendi is datus sceddaus arrelataus a is spèndidas chi at a gestiri.

2.2. A aguantai una làcana màssima a is donatzionis de is privaus.

2.3. Renùntzia crara de imprèstidus bancàrius e donatzionis de privaus chi potzant ponni làcanas a s’indipendèntzia de su candidau. S’inditau tenit un’impìnniu craru po traballai cun is istitutus bancàrius èticus.

2.4. Un’impìnniu craru a una lacanadura de spèndida forti de sa campànnia eletorali.

2.5. A promovi s’amparu piticu po sa tarea de atzionis e abisòngius specìficus.

2.6. A no umperai fundatzionis o entidadis giurìdicas po si finantziai cun addorus e mecanismus pagu trasparentis e cun tentas diferentis de cussas de su programa eletorali.

2.7. Is candidaus ant a fai un’umperu de su finantziamentu coerenti cun custu còdixi èticu e cun is valoris suus (sena de ingendrai dipendèntzia o clientelismu).

Is personis cun incàrrigus eletivus e de inditadura lìbera pigant s’impìnniu a:

3.1. A arrenuntziai a donus e privilègius chi ddis potzant essi ofertus de sa cunditzioni de appartenèntzia insoru e chi podit bolli nai unu tratamentu de favori.

3.2. A no tenni incàrrigus dòpius in is istitutzionis, foras de cussus chi pertocant a su status insoru de cunsilleri (aministradori).

3.3. A ponni làcana a 2 mandaus afatantis, annoàbilis de manera primorosa candu chi custu at a acontessi a sighimentu de unu processu de chistioni e balidadura pùblicu.

3.4. Impìnniu a si dimiti o possibilidadi de dispidida lestra de totu is incàrrigus, po mori de imputatzioni de parti de sa magistradura de crìminis acapiaus a sa corrutzioni, violatzioni po guadàngiu, arricamentu ingiustu cun addorus pùblicus o privaus, corrutzioni, apoderamentu no dèpiu e apoderamentu no dèpiu de dinai pùblicu, siat po profetu personali o po favoressi àterus sogetus. Aicetotu comenti a s’acasu de perlongu a giudìtziu poi is crìminis de arratzismu, xenofobia, violèntzia de gèneru, omofobia o àterus crìminis contras a is Deretus de s’Òmini o is deretus de is traballadoris.

3.5. Dònnia candidau de Casteddu Citadi Capitali, is su momentu de s’arricimentu de sa candidadura, no depit essi in una de is cunditzionis sogetivas descritas in su puntu 3.4.

Su candidadu s’impìnniat:

3.6. A apranai sa cunciliatzioni intra de sa vida de faina e cussa polìtica, fundendi mecanismus de agiudu po is incàrrigus pùblicus in su mentris de sa torrada a su mundu de su traballu si no si-ndi agatat unu.

Sighendi a umperai su giassu, s'utenti arricit s'umperu de cookie. Prus informatzionis Ligi totu

Is impostatzionis de is cookie in custu giassu funt impostadas apitzus de "arrici cookies" po ti donai sa mellus sperièntzia de navigatzioni. Si sighis a umperai custu giassu web sena de cambiai is impostatzionis de is cookie o si fait clic apitzus de "Acussentu" a sighiri, insandus s'arricit a custu.

Serra